Principis pedagògics de Folio

Públic

La proposta del model pedagògic de Folio es basa en els principis de learning-centered i community-centered. Ofereix un espai on l’individu, la comunitat, l’entorn d’aprenentatge i el món professional convergeixen per crear sinergies i potenciar l’expansió, el desenvolupament i l’apoderament dels aprenents.

 

Per impulsar un model realment centrat en l’estudiant i en les seves necessitats és important oferir un espai d’aprenentatge obert, flexible i adaptable d’acord amb la metodologia de la UOC, en el qual l’individu pugui crear una identitat pròpia com a estudiant i professional des de la qual comunicar-se, expressar-se i interaccionar amb l’entorn d’aprenentatge per crear els nodes necessaris per connectar els aspectes culturals, socials, afectius i cognitius. En aquest espai, el vessant social hauria de ser el canal de flux de coneixement i de sinergies personals, acadèmiques i professionals. El model, per tant, es desenvolupa al voltant de cinc eixos principals:

  • Procés centrat en l’aprenentatge
  • Aprenentatge en comunitat
  • Interacció
  • Presència i navegació social
  • Avaluació contínua formal i informal

1. Procés centrat en l’aprenentatge

El model pedagògic situa l’estudiant en el centre, però no s’oblida del concepte de learner-centered. Seguint la visió d’Anderson (2008), s’aposta per un principi learning-centered en el qual l’individu continua essent l’eix però com a part activa i responsable del procés d’aprenentatge. L’estudiant té la llibertat, la informació, el suport i les eines necessàries per desenvolupar-se com a aprenent.

2. Aprenentatge en comunitat

Folio ofereix un espai físic, encara que virtual, on els estudiants poden crear la seva identitat en línia, ser visibles i visualitzar els altres membres de la comunitat d’aprenents de la UOC. D’aquesta manera, s’afavoreix el desenvolupament de vincles entre estudiants i es reforça el concepte de comunitat, que permet l’aprenentatge col·laboratiu. Alhora, es respecta la llibertat i la independència dels alumnes per autogestionar el seu propi temps d’estudi de l’aprenentatge a distància.

3. Interacció i aprenentatge en línia

La interacció és fonamental per a la creació d’una comunitat d’aprenents. Com Lipman (1991) i Wenger (2001) defensen, entre altres teòrics dels rols de la comunitat en l’aprenentatge, la xarxa permet interaccions en diferents modalitats. Les modalitats d’interacció més riques (síncrones) no permeten nivells d’independència alts. Folio ofereix a l’estudiant un mitjà de comunicació i interacció asíncron però que li permet expressar-se de manera personalitzada i oberta combinant els mitjans textuals, visuals i audiovisuals: rebre i donar retroalimentació i establir diàlegs per afavorir l’aprenentatge i materialitzar el concepte de comunitat d’aprenents.

4. Presència i navegació social

Folio permet i afavoreix la navegació social dels alumnes. La navegació social representa el fet de ser conscient d’allò que fan altres persones com a guia primària de les accions que realitza un mateix, és a dir, actuar basant-se en les actuacions d’altres membres de la comunitat. La recerca sobre la navegació social ha demostrat que les persones es mouen en els espais en línia d’acord amb allò que altres persones han fet o buscat (Dourish i Bellotti, 1992; Gutwin i Greenberg, 1996, 1998).

5. Avaluació contínua formal i informal

L’eina està preparada per incorporar els sistemes d’avaluació que permeten el retorn personalitzat del personal docent i altres estudiants mitjançant debats i comentaris (avaluació informal) o missatges privats dels docents (avaluació formal). Per tant, Folio esdevé una eina que afavoreix i facilita l’avaluació.

La millora de les possibilitats d’interacció d’estudiants i professors mitjançant el portafolis permet augmentar les oportunitats d’avaluació formativa. Al seu torn, com que es basa en l’aprenentatge en línia en comunitat i en espais professionals reals, l’entorn permet crear activitats avaluables entre parells i afavoreix la navegació social i l’aprenentatge; també alleuja el treball d’avaluació tradicional del personal docent. Els mateixos estudiants poden documentar i avaluar el seu aprenentatge de manera individual o en grup. Els estudiants formen part de la comunitat d’aprenents i, mitjançant Folio, esdevenen agents que faciliten, ajuden i avaluen de manera informal els companys, la qual cosa potencia l’aprenentatge horitzontal i rizomàtic i descentralitza la figura dels consultors.

 

Bibliografia

Anderson, T. (2008). The Theory and Practice of Online Learning (2a. ed.). Edmonton: AU Press, Athabasca University.

Dourish, P.; Bellotti, V. (1992). «Awareness and Coordination in Shared Workspaces».​Proceedings of the ACM CSCW’92 Conference on Computer Supported Cooperative Work ​(pàg. 107-113). Nova York, NY: Association for Computing Machinery.

Gutwin, C.; Greenberg, S. (1996). «Workspace Awareness for Groupware». ​Common Ground: CHI’96 Conference Companion ​(pàg. 208-209). Vancouver.

Gutwin, C.; Greenberg, S. (1998). «Designing for Individuals, Design for Groups: Tradeoffs between Power and Workspace Awareness». ​Proceedings of the ACM CSCW’92 Conference on Computer Supported Cooperative Work (​pàg. 107-113). Nova York, NY: Association for Computing Machinery.

Laffey, J.; Lin, G.; Lin, Y. (2006). «Assessing Social Ability in Online Learning Environments». Journal of Interactive Learning Research (vol. 17, núm. 2, pàg. 166-173).

Learning from Media: Arguments, Analysis, and Evidence (pàg. 137-178). Greenwich, CT: Information Age Publishing Inc.

Lipman, M. (1991).​ Thinking in Education.​ Cambridge: Cambridge University Press.

Wenger, E. (2001). Supporting Communities of Practice: A Survey of Community-Orientated Technologies (1.3a. ed.). <http://www.ewenger.com/tech>.